Sala «Nins»
Retratos d’infants del segle XVI al segle XIX
La Col·lecció Nins està formada per un total de 167 obres de retrats de nens des del segle XVI al XIX, que han estat reunides al llarg de més de trenta anys per dos artistes i col·leccionistes, Yannick Vu i Ben Jakober.
Aquesta col·lecció única, declarada Bé Catalogat, comprèn retrats de membres de les famílies reials europees, de l’aristocràcia i de la burgesia, i reuneix obres de pintors d’Espanya, França, Itàlia, Anglaterra, Àustria, Alemanya i els Països Baixos. Any rere any, l’exposició es renova per mostrar obres seleccionades de dos països a la vegada, fent un viatge històric i geogràfic per la pintura europea a través dels infants retratats.
Aquesta proposta ens permet no només apreciar l’evolució del retrat al llarg dels segles, sinó també reflexionar sobre el paper de la infància en diferents cultures, èpoques i classes socials.
EL ALJUB
L’Aljub acull la col·lecció NINS. Originalment concebut com a cisterna d’aigua per regar la finca, aquest espai subterrani es va transformar en sala d’exposicions l’any 1994, incorporant una marquesina dissenyada per Antonio Obrador.
La naturalesa subterrània de l’Aljub ofereix als visitants una experiència íntima i immersiva, un viatge que descendeix a un lloc de la memòria sense alterar la bellesa natural de l’entorn. El reconegut director de teatre i òpera Robert Carsen va dissenyar la nova instal·lació per a la col·lecció, disposant les obres en parets pintades en diferents tons de vermell, des del rosa fins al carmesí fosc, i creant un diàleg subtil entre les obres.
Aquesta proposta reforça la idea que la identitat del museu rau en la seva col·lecció i en l’experiència que genera, més que no pas en l’edifici mateix, i ofereix un espai curosament dissenyat per a la contemplació on l’espectador i l’obra es poden trobar.
Retrats, Dinasties i Aliances Polítiques
Els retrats de la col·lecció NINS provenen de diferents països i, principalment, representen els fills de personalitats de l’alta societat, tot i que també inclouen figures de procedència més modesta. Totes les obres han estat seleccionades segons el mateix criteri: prioritzar la identitat del model i la seva història personal per sobre dels detalls anecdòtics.
La primera peça de la col·lecció va ser Nena amb cireres, del pintor mallorquí Joan Mestre i Bosch (segle XIX), una obra que capta perfectament el misteri de la infància. Amb el temps, la col·lecció va créixer, amb un interès particular pels segles XVI i XVII, fins a formar una col·lecció representativa de les diferents tendències de la retratística de cort europea. Aquesta selecció ens permet seguir l’evolució de la representació de la infància, així com la transformació progressiva de la indumentària, que passa d’una austeritat elegant a una major exuberància decorativa. A partir del segle XIX, es pot observar una expressivitat més oberta, que reflecteix una nova sensibilitat i una visió més afectuosa de la infància.
Llegeix més
Llegeix menys
Molts d’aquests retrats van circular entre les corts europees amb l’objectiu de facilitar aliances matrimonials entre les grans cases reials, reforçant els vincles polítics i dinàstics, sovint a través de relacions de sang. En aquest sentit, és una història de la gran família europea explicada a través de les seves estratègies matrimonials, en la qual el naixement d’hereus era un element clau.
Malgrat les restriccions imposades per l’Església catòlica, que limitaven els matrimonis entre parents propers, les dispensacions eren habituals, reflectint una política matrimonial conservadora i expansionista en què la diplomàcia prevalia sobre el sentiment. Tanmateix, malalties i accidents, habituals en aquella època, sovint truncaven aquestes aliances planificades amb cura.
Aquestes complexes relacions familiars es reflecteixen en nombrosos retrats de la col·lecció. Les imatges d’aquests joves prínceps, envoltades d’una aura de conte de fades i misteri, són ara un testimoni valuós del seu temps. A través de la mirada de l’artista, ens introdueixen en un món solemne i distant, però alhora profundament commovedor.
Les expressions d’aquests ‘reis nens’, confrontats prematurament amb el seu destí, provoquen una reflexió que continua desafiant l’espectador contemporani.
