Història

Es tracta d’una il·luminació dissenyada per Alain Chevalier, que ha treballat al Louvre i al Centre Pompidou. Aquí es descobreix el que podria ser el secret més ben guardat de l’illa: una col·lecció única, especialitzada en el tema de retrats de nens datats entre els segles XVI i XIX. Algunes de les pintures representen infants de la reialesa, d’altres són més populars o naïf. Moltes de les obres són d’artistes coneguts, com Andrés López Polanco, Bartolomé González, Miguel Jacinto Meléndez, Antonio Carnicero, Juan Carreño de Miranda, Frans Pourbus el Jove, Jacob Gerritsz Cuyp, Cornelis de Vos, Charles Beaubrun, Jean-Baptiste Oudry i Nicolas de Largillière; d’altres són atribucions o romanen anònimes.

Aquesta intrigant col·lecció, formada durant molts anys per veritables amants de l’art, ens permet seguir no només l’evolució de la pintura sinó també de la moda, i ens porta a recordar la història d’Europa a través dels nens de la reialesa i de la seva política de matrimonis. La col·lecció ha estat declarada Bé Catalogat del Patrimoni de les Illes Balears.
El 2008, s’afegeix al conjunt artístic un altre espai anomenat SoKrates, una sala subterrània a manera de Wunderkammer que confronta artefactes antics del Nepal, el Tibet i el Perú amb un fòssil d’un rinoceront del plistocè davant una cortina de 10.000 cristalls donada per Swarovski i, amb obres de mestres contemporanis com Miquel Barceló, José María Sicilia, Gerhard Merz i Jannis Kounellis.

És molt probable que en visitar la Fundació trobin grups escolars perquè el programa didàctic que actualment s’està duent a terme és prioritari davant de qualsevol altra activitat. El repte és obrir una finestra a l’art a aquests joves i ja són més de 4.500 els que passen anualment pel museu.
Durant els darrers anys, la Fundació ha aconseguit una important projecció internacional, gràcies a l’organització d’exposicions temporals d’una part de les seves col·leccions que han viatjat a museus com el Museu de Belles Arts de València, el FAP de São Paulo, el Kunst und Austellungshalle der Bundesrepublik Deutschland de Bonn, el Museo de Belas Artes da Coruña, el Frist Center for the Visual Arts de Nashville, el State Historical Museum de Moscou, el Museu Pera a Istanbul o la Casa del Cordón de Burgos. Al mateix temps, algunes obres de Domenico Gnoli han estat exposades en altres centres d’art, com la Galleria Civica de Mòdena o el Centro per l’arte Contemporanea de Prato. El 2012 es va organitzar una exposició de l’obra realitzada el 1964-69 a Nova York i, el 2013, la Fundació va prestar sis obres que van ser exhibides al Pavelló central de la Biennal de

Venècia.

Els fundadors, Ben i Yannick Jakober, també artistes, tenen obra en diversos museus internacionals i han participat en diverses biennals. El visitant pot caminar pel Parc d’Escultures de la Fundació contemplant algunes de les seves obres més destacades, com les tres grans columnes de pedra al cim de la muntanya il·luminades a la nit; diverses escultures de grans dimensions, realitzades en granit que representen animals i inspirades en cultures diferents com la japonesa, la persa, l’egípcia o la xinesa; i les espectaculars Esteles del Sol, una interpretació personal dels antics monuments megalítics consagrats a rituals màgics, que dialoga amb una obra recent anomenada Little People, un grup escultòric de granit beix, en forma circular i les figures del qual estenen els seus braços com si volguessin tocar-se entre elles.

A més, diversos encàrrecs públics dels artistes poden ser contemplats en llocs públics de l’illa, incloent-hi l’Àmfora de l’Aeroport de Palma. Després de tot el que li he explicat, suposo que estarem d’acord que és molt millor veure-ho personalment, així que assegurin-se de demanar cita per correu electrònic o telèfon.