«Autorretrat» per Yannick Vu

El pintor, que només té com a model la seva pròpia reflexió, s’inclina a trobar semblances sempre que el resultat sembli correspondre a una exigència interna.

La seva família i amics generalment no comparteixen la seva opinió i estan angoixats per la imatge que té d’ell mateix. Està realment tan trist? I aquesta mirada fixa, què busca més enllà del mirall? Molt sovint neguen la seva projecció, de vegades arriben a preocupar-se o gairebé s’irriten.

Alguns, en canvi, reconeixen de seguida l’amic expressat en uns quants signes, sintetitzats en un gest de sort. Són més rars perquè estan més atents.
Però ell, el pintor, què pensava durant aquest exercici i per què ho va fer? Què el va fer seure davant del mirall un matí?

Coneix la seva imatge que aviat s’assembla a una màscara; identificar la realitat darrere la corba d’un nas, el solc d’una arruga, el plec d’una parpella; emprendre la investigació sistemàtica i intransigent dels marcadors corporals que el defineixen; descobreix que entre la percepció i la traducció intervé la traïció de la mà que li dóna aquesta altra cara –la d’un germà o una germana mai nascut– estranyament proper, sorprenentment llunyà, gairebé semblant però completament irreconeixible.

El que al principi és un exercici d’enfocament es converteix ràpidament en una obsessió i, com un cec que s’amaga, busca els seus propis trets, començant constantment per les línies esgotadores que l’haurien d’expressar. Camí fosc i imprevist on és la mà qui inventa la llum que el condueix cap a si mateix.

Yannick Vu
Mallorca 2 de juliol de 1985
En catàleg, El Retrato, Galerie Privat, Palma de Mallorca 1985