James Turrell, "Juke Blue", 1968, Espai Sokrates
El museu Sa Bassa Blanca enriqueix l’espai Sokrates a la primavera de 2017 amb una nova peça excepcional: la instal·lació "Juke Blue" de James Turrell (1968), 49 anys després de la seva creació. Aquesta obra d'art emblemàtica arriba a Mallorca i ofereix al visitant l'oportunitat excepcional de gaudir d'aquesta meravellosa peça. Una experiència única que submergirà l'espectador en un profund estat de contemplació; el que és típic a les obres de Turrell. El treball exposat és un clar reflex de la visió d'aquest renomat artista.
Sense objecte, sense imatge i sense focus, què observes? Amb seguretat, doncs, et mires mentre observes.
El meu desig és establir una situació a la qual et porto i et deixo veure. I això es converteix en la teva experiència.
El tema de l'espai museístic Sokrates gira entorn de la instal·lació inspirada en la fórmula d'Einstein que defineix la relació entre l'espai i el temps.
És un espai que requereix una reinterpretació del concepte tradicional de museu i ens introdueix a altres maneres de presentar l'art i la seva interrelació amb l'espai i el temps. Aquí trobem una presentació museística focalitzada en el concepte d'art concebut linealment, que lluita per crear enllaços i connexions espacio-temporals.
És aquest un espai en el qual conviuen treballs de llocs i temps molt llunyans, però que d’una manera molt particular genera un diàleg i desenvolupa un discurs basat en complementarietats i integritats. Les peces etnogràfiques interaccionen amb obres contemporànies seguint el concepte de l’exposició "Primitivism in 20th Century", produïda per MOMA a Nova York el 1984 i comissariada per William Rubin, i l'exposició "The Magicians of the Earth" de Jean-Hubert Martin, al Centre Pompidou i la Villette a París el 1989.
Aquesta sala subterrània acull una espectacular cortina de cristall de Swarovski, composta per 10.000 peces; un teló de fons per a un esquelet complet fossilitzat d'un rinoceront laner siberià (Coelodonta antiquitatis) que data del període interglacial del Riss-Würm del Plistocè superior .
La nostra iniciativa per donar a conèixer als nostres visitants la contaminació i els terribles efectes de l’escalfament global, va començar amb la intervenció de Dolores Vita anomenada CO2, que es pot veure a la paret de l’espai Sokrates; va continuar al Parc de Escultures amb la intervenció del grup marroquí ‘Z’Bel Manifesto’, creada amb les deixalles de plàstic recollides en un sol dia a la platja d'Alcúdia..
Altres peces d'artistes no europeus també volen cridar l'atenció sobre aquest tema: "9.85" és una gran creació realitzada per l'artista marroquina Soukaïna el Idrissi, per a la qual teixeix i cus un total de 9.85 quilòmetres de cintes de plàstic retallat, creant una tela com un tauler d'escacs; a continuació trobem una nova obra de l’africà Moffat Takadiwa que utilitza raspalls de dents i tapes d’ampolles que trena i entrellaça, creant un modern tapís de paret multicolor; I completant aquesta instal·lació, com si fos un tríptic, trobem l’escultura de peu del marroquí Noureddine Amir anomenada ‘The head of the Medusa’ fabricat amb raspalls metàl·lics pintats de vermell profund. També hi ha un pedestal amb 5 gerros de colors, elaborats amb grànuls recuperats de plàstic biològic realizat pel duet holandès: Rutger de Regt i Marlies van Putten.
El diàleg entre civilitzacions i èpoques no acaba aquí. La juxtaposició de les "masques malades" africanes amb un retrat igualment distorsionat de Francis Bacon; l'enorme banya de Narwahl comunica amb el tapís d'un unicorn i, a prop de l'entrada, les 3 escultures de "Divine Proportion’" ens connecten fins al final del segle XV. A l’altra banda de la sala, la manifestació “divina” d’un Crist català del segle XVI es presenta en interlocució amb ídols Ambrym de Vanuatu, tallats en falgueres d’arbres gegants, i una vitrina mostra artefactes confessionals del Perú, la Xina, Egipte i França.
Els muntatges de vaixells fabricats amb pneumàtics antics al Marroc actual continuen modelant-se en formes arcaiques.
Les obres d'art clàssic de la sala estan representades pel duo de mestres: Miquel Barceló i Gerhard Merz, mentre que l'obra de Ben Jakober i Yannick Vu es personifica a través de les seves peces ‘The Golden Pacifier’, ‘Planta Cara’ i ‘Escudo’.
La instal·lació cinètica "Butterfly" (1995) de l'artista Rebecca Horn bat les ales tan aviat com s'apropa el visitant. Es tracta d’una papallona morfo, blava i brillant, originària d’Amèrica del Sud, Mèxic i Amèrica Central. Aquest color vibrant ens condueix al punt més destacat de l’espai, que és, per descomptat, la sala especial construïda per a la peça Juke Blue de 1968 de James Turrell, una experiència meditativa mística en si mateixa.
Un viatge que revela una altra forma d’entendre l’art i els seus vincles amb l’espai i el temps.
